Vols saber les curiositats del Mercat del Riurau? Per ací et deixe 26 curiositats que segur no sabies.

1_Sis anys de vida. Va nàixer en ple estiu, el 7 de juliol de 2013. Això vol dir que enguany el Mercat del Riurau farà sis anys. L’aventura col·lectiva d’un grapat de llauradors i veïns i veïnes de Jesús Pobre és hui un projecte consolidat, inspirador, aplaudit i reconegut dins i fora de la comarca. Tot un exemple a seguir d’economia col·laborativa, sostenible i arrelada al territori.

2_Crisi Global, Solucions Locals. Va ser en la primera edició d’aquestes xarrades, on la idea del Mercat va començar a agafar força. Hui, esta proposta, que ha portat a Jesús Pobre conferenciants com Arcadi Oliveres, Yayo Herrero o Paco Álvarez, és el millor reflex de la voluntat del Mercat del Riurau d’intervenir en l’entorn i actuar com un agent de transformació, generant consciència crítica i obrint espais de diàleg i reflexió.

3_Fill del veïnat. Fins al 2015, quan es va constituir de forma oficial de l’Associació Sociocultural del Mercat del Riurau, de la seua gestió se’n va fer càrrec l’Associació de Veïns i Veïnes de Jesús Pobre, la matriu de la qual han sorgit nombrosos projectes d’este poble i que enguany farà 25 anys d’activisme i agitació sociocultural.

4_Suport municipal. El Mercat ha comptat des dels seus inicis amb el recolzament de l’EATIM de Jesús Pobre. L’actual alcalde, Javier Scotto, es va comprometre a dissenyar un marc legal municipal que garantirà la seua implantació, ja que cap normativa, ni la municipal, ni l’autonòmica, ni l’estatal contemplaven la realitat dels mercats de proximitat i sense intermediaris.

 

 

 

5_Autofinançat i autogestionat. El Mercat és una iniciativa ciutadana autogestionada i autofinançada. Són les quotes que sufraguen les parades, distintes segons el tipus de productes que ofereixen, i el fum d’hores sense cobrar que li dediquen les persones que hi col·laboren les que el fan possible.

6_Sense intermediaris. Eixa és la condició bàsica i innegociable per a participar en el Mercat: que aquell que ven el producte, ja siga vi, oli, verdures, arracades o sabates, siga el mateix que el treballa. La revenda està totalment prohibida.

 

Foto de uno de nuestros productores en su puesto en el Mercat del Riurau.

7_Arrels rurals. Les arrels del Mercat són eminentment rurals i el seu compromís és sobretot amb l’agricultura i els xicotets llauradors. Però hi ha també un compromís amb l’ecologia. I amb el consum responsable, ètic i respectuós amb el medi ambient. I amb la sobirania alimentària, la dignificació de l’ofici de llaurador, la preservació del paisatge rural i la creació d’oportunitats per incentivar el retorn dels joves al camp.

8_D’estiu i d’hivern. Entre els mesos d’octubre i juny, el Mercat es munta als matins, en horari de 9 a 14, i quan arriba el bon temps i la calor, es trasllada a les vesprades, de 18 a 23 hores. Sempre els diumenges. Dos grans zones d’aparcament gratuït faciliten l’accés dels visitants.

9_Quaranta parades. En els seus inicis, el Mercat buscava donar eixida als productes de temporada cultivats en els bancals de la contornada i acurtar les distàncies entre productors i consumidors. El dia en què va arrancar comptava amb 22 parades. Hui en són 40. De productes agrícoles, alimentaris i artesanals.

10_Llista d’espera. Per disposar d’un expositor, ara mateix hi ha llista d’espera. Cada sol·licitud que arriba s’estudia escrupolosament. En l’admissió tenen prioritat els veïns de Jesús Pobre; a continuació, els de la resta de poblacions de la Marina Alta; per últim, els procedents d’altres comarques.

11_Espai de trobada. El Mercat és un espai de trobada, de celebració i de reafirmació ciutadana. Una autèntica plaça de poble on es construeixen relacions més humanes, s’enceten converses, se sembren llavors pedagògiques i s’apuntala una consciència crítica amb el capitalisme depredador.

12_Fet amb les mans. Ulleres de sol de fusta, delicades arracades folrades amb pètals de rosa o buguenvíl·lea, motxilles de tela cosides a mà, roba per a nens amb estampats multicolor, carteres, bosses i sabates de pell que són peces úniques, o faldes que en una altra vida formaren part d’un pantaló vaquer o una corbata. El Mercat és un magnífic aparador de l’artesania que es fa a la comarca.

Concierto en vivo en el Mercat del Riurau, se puede observar al grupo de cantantes.

 

 

 

 

13_Que no pare la música. L’ombra d’un portentós garrofer és l’escenari, tots els diumenges de l’any, d’activitats culturals de xicotet format, com ara presentacions de llibres, recitals de poesia i, sobretot, concerts en acústic. Swing, melodies pop, versions rock de tots els temps, cantautors, música folk…el ventall no pot ser més ric i variat.

14_Vols un llibre? Llibres Lliures és un racó dins del Mercat on qualsevol persona pot deixar i emportar-se llibres lliurement. Hi ha contes, diccionaris, poemaris, llibres d’autoajuda, i sobretot, novel·les en anglés, francés, holandés i alemany. En realitat, és com mini biblioteca desmuntable i multilingüe.

15_Una torre de Babel. Tot i que el mercat parla en valencià i ha fet de la reivindicació lingüística un dels seus trets distintius, no deixa de ser una petita torre de Babel, on conviuen pacíficament nouvinguts i locals. Per descomptat, molts dels clients habituals són residents europeus acostumats a adquirir productes ecològics i sensibles a un model de producció i consum totalment oposat al de la indústria agroalimentària.

Foto de rebanadas de pan con sobrasada y una bota de vino

16_Plaers gustatius. Al Mercat, no cal dir-ho, abunden els racons amb taules i cadires on calmar la set i la fam amb delicatessen casolanes, gelats elaborats amb receptes secretes, cerveses artesanes, vins bio-dinàmics i del terreny, sucs i batuts orgànics i tot tipus de delícies ensucrades. Hi ha un servei de bar i qualsevol pot portar-se el seu pícnic de casa i instal·lar-se a passar la vesprada o sopar tranquil·lament.

17_Va de coques. De mullador, de ceba, de pésols, d’anxova, d’espinacs, de sobrassada… Més grans, més menudes, amb farines integrals o escaldades. Les coques són un dels emblemes gastronòmics de la Marina i un dels productes estrella del nostre mercat. De fet, no tenim una parada, sinó unes quantes.

18_Petit Riurau. El Mercat és també un ambient acollidor per a les famílies amb criatures. Al riurau hi ha una zona de jocs, amb gronxadors i tobogans, però a més a més, un parell de vegades a l’any, el Mercat organitza Petit Riurau: espectacles de màgia, circ i teatre, conta-contes, pallasses, tallers per pintar-se la cara…i un fum d’activitats lúdiques i divertides pensades per als més menuts.

19_Cants de Batre. Cada estiu, el Mercat del Riurau celebra el seu aniversari amb la Festa del Batre. Pensada com un homenatge als llauradors i llauradores que treballaven de valent en els camps i les eres, la proposta recupera i dignifica els cants de batre, les composicions breus i anònimes, interpretades a pèl i amb constants interpel·lacions a l’animal – «Arre haca!» – que cantaven els nostres avantpassats mentre feien la batuda del blat.

Foto en la que se ve a uno de nuestros artesanos de mimbre haciendo capazos

20_Les cosidores de llata. No sempre, però alguns diumenges, si teniu sort, vos trobareu al riurau amb unes quantes dones magnífiques que ensenyen com confeccionar cabassos, estores, barxes i paneres amb la palma dels margallons. I és que la recuperació dels oficis tradicionals es conta entre les missions fundacionals del Mercat.

21_Històries de reinvenció. El Mercat és un llibre ple d’històries singulars i esperançadores. Com la de Nicolás Vives, que estava a l’atur quan l’aventura del mercat s’encetava, i després de mitja vida com a repartidor de productes lactis, va decidir reinventar-se. Va tornar a la terra, a cultivar carabasses, bajoquetes, pebreres, avocats. Primer per a la família, després, per als clients del Mercat del Riurau.

22_El rescatador de guixes. Un altre personatge entranyable i excel·lent ambaixador del Mercat és Vicent Mahiques. Famoses són les seues tomaques gegants i els melons d’Alger de 18 i 20 quilos que cultiva al seu hort, situat molt propet del riurau. Més d’un diumenge se’l pot veure, posat de saragüells, explicant als turistes què són les guixes, una parenta pobra dels llegums, d’aspecte semblant a la fava, que ell ha decidit rescatar de l’oblit.

23_Les més velles del Mercat són les germanes Juana i Luisa Costa, de 75 i 73 anys. “Vam nàixer al camp, ací a Jesús Pobre. Ma mare estava escaldant raïm quan es va posar de part”, conta Juana. “No és per lucrar-nos que estem ací, sinó perquè ens va agradar molt la iniciativa i volíem formar part d’ella” expliquen a l’uníson. Per a elles, el Mercat, a més d’una via d’ingressos econòmics, ha sigut una injecció d’orgull i autoestima.

24_Sinergies creatives. Amb la seua voluntat d’acostar persones i facilitar l’intercanvi d’experiències i coneixements, el Mercat ha propiciat la posada en marxa de projectes col·lectius. El més actiu és Calçant el Montgó, un grup de llauradors i llauradores que conreen calçots ecològics a l’ombra del Montgó, amb l’ajuda d’una haca: Calçotet.

25_Llocs de treball. Darrere del mercat hi ha molta gent tirant-li hores de manera voluntària. Però a més, la iniciativa també ha generat, de manera directa, 10 llocs de treball entre els veïns. Un d’ells és Joan Fornés, co-fundador del projecte i actual gerent del mercat. I això sense comptar els llocs de treball indirecte generats, sobretot, al sector de l’hostaleria.

26_Jesús Pobre en el mapa. El Mercat ha significat un autèntic revulsiu per a Jesús Pobre i la seua gent. S’ha convertit en un reclam turístic potentíssim, que cada diumenge atrau centenars de visitants a este raconet de la Marina Alta. El projecte ha sabut generar autoestima i il·lusió entre els veïns i veïnes, reforçant els vincles de comunitat i a més, els ha posat a les mans tot més d’un ventall d’oportunitats.